Vora el mar deixaria anar notes de música que parlessin per mi... si en sabés...
Mirant l'horitzó blau, ple de blaus, esperaria sentir frases acompassades i ritmes sincopats.
I la lluna... i la nit...
O no és música seure a la vora de la mar una nit d'estiu ?
O no és música mirar la lluna?
D'un port varen salpar deu mil homes en cent vaixells rera els cants d'una nimfa...
I no varen tornar mai...

Són imatges trobades...
Un matí, una tarda, qualsevol espai de temps... Espai de temps, quina paradoxa, no?
El temps, fins i tot ell, el temps (...ese hijo de puta, que deia aquell), passa d'una manera diferent, indiferent, deixant un rastre que no es pot trepitjar.
I el blau, tots els colors del blau, busquen la seva definició des del matí fins el capvespre. Sense oblidar-se, sense allunyar-se...
Tot, per anar a parar al mar...

Veure sols plens de tristor,
imaginar matins d'estiu,
línies blaves, grocs de llum,
amargor sobtada.
Ploro llàgrimes de viu,
obro estrets uns petits ulls,
única esperança.

Aquest relat el vaig trobar al fons d'un bagul a les golfes de la casa pairal dels meus besavis. Sempre vaig pensar que era tan fantàstic que no se l'empassarien ni les criatures. Avui, i no sé per què, se m'ha acudit treure-li la pols i explicar-lo...
"Hi havia una vegada un país que era tan petit que quan el sol se n'anava a dormir mai no estava prou segur d'haver-lo vist, tan petit que des de dalt d'un campanar sempre es podia veure el campanar veí. S'hi podia arribar venint del nord, venint del sud, de terra endins i de mar enllà...

El diumenge va ser una (nova) jornada electoral... i això no ens ho treurà ningú, la veritat...
Vols dir que valen la pena aquestes eleccions?
Són imprescindibles?
Hi ha algun partit que es dediqui a parlar "només" d'Europa?
...Però hi va haver un fet al final del dia que farà que recordi aquesta jornada com una diada important, i no és pas perquè també coincidís amb l'Aplec de Calella.
Fent una darrera passejada pel Google i el Facebook vaig acabar trobant allò que portava un parell d'anys que perseguia....

No sé si aquesta havia de ser l'evolució del blog o només és una etapa més... Però ara hi posarem allò que en diuen audio, o a allò que jo en dic so, soroll...
Potser només serà llegir les entrades ja escrites a vilapou o potser serà un pas enllà. Ja ho veurem.
De moment, donem-nos la benvinguda!